Fróðskaparrit - 01.01.1971, Blaðsíða 36

Fróðskaparrit - 01.01.1971, Blaðsíða 36
44 Sjúka í diskunum bróstgeislanna millum millum processus articulares og í articulationes costo- vertebralis gerast óregluligar. Hetta kann hugsast at føra viS sær giktbroytingar í hesum smáu liðum. 6. Eisini kann hugsast, at diskúrskeping í fleiri førum er ein óbeinleiSis orsøk til hitt knappliga »facetsyndromiS«. Tí tá frammanundan er tvørrandi javnvág geislanna millum, so hendir taS lættari, at skeivar røringar kunnu koma í apofysuliSirnar. Hesar skeivu røringar kunnu so hugsast at føra viS sær, at eitt brot av synovialis kemur at liggja skeivt fyri, so taS verSur kleimt og elvir til pínu. í umrødda tilfarinum frá landssjúkrahúsinum eru menn fyrst og fremst komnir til sjúkuavgerSina hjálptir av sjúkra- søgu, objektivari kannan og vanligari røntgenkannan uttan mótevni (kontrast). Rímuliga kann verSa funnist at hesum millum annaS viS at vísa til restandi próvførslu, sum til dømis myelografi, seinni líkskurS og biopsi. Til eru bókmentir, iS vísa á stóran títtleika av disklopum í bróstpartinum, funnan viS KkskurSi. Um hesi disklop verSur sagt, at tey hava veriS dumb (asymptomatisk)16. Her kundi tó veriS spurt, um or- søkin til hetta møguliga man vera tann, at sjúkan ikki er staS- fest vegna tess, at hon ikki hevur giviS so ring symptom, ella orsakaS av ókunnleika læknanna um sjúkueySkennini viS diskúrskeping og smáum lateralum disklopum í bróstpartinum. Atvoldin í, at so trupult er at greiSa henda spurning er eyS- vitaS, at skurSir eru ógvuliga sjáldsamir í columna thoracalis, og at so trupult ella at siga ógjørligt er at taka biopsi til fremjan av sjúkuavgerSini. Eisini eru vondirnar (struktur- arnir), iS hugsast kunnu vera orsøkin, smáar og ringar at koma til, og tí verSur so statt lítiS gjørt av at taka skipaSar (syste- matiskar) necropsiir hjá fólki viS umrøddu sjúkumynd. Bechgaard hevur í einum svari í danska læknavikuskrift- inum greitt frá síni metan av orsøkini til sjúkumyndina4,11. Av tí at taS er torført ella at siga ógjørligt at prógva, hvør ið orsøkin er til sjúkumyndina, kemur ein ikki so langt áleiSis viS at vísa til ymsar persónligar metanir um orsøkina. Haldast
Blaðsíða 1
Blaðsíða 2
Blaðsíða 3
Blaðsíða 4
Blaðsíða 5
Blaðsíða 6
Blaðsíða 7
Blaðsíða 8
Blaðsíða 9
Blaðsíða 10
Blaðsíða 11
Blaðsíða 12
Blaðsíða 13
Blaðsíða 14
Blaðsíða 15
Blaðsíða 16
Blaðsíða 17
Blaðsíða 18
Blaðsíða 19
Blaðsíða 20
Blaðsíða 21
Blaðsíða 22
Blaðsíða 23
Blaðsíða 24
Blaðsíða 25
Blaðsíða 26
Blaðsíða 27
Blaðsíða 28
Blaðsíða 29
Blaðsíða 30
Blaðsíða 31
Blaðsíða 32
Blaðsíða 33
Blaðsíða 34
Blaðsíða 35
Blaðsíða 36
Blaðsíða 37
Blaðsíða 38
Blaðsíða 39
Blaðsíða 40
Blaðsíða 41
Blaðsíða 42
Blaðsíða 43
Blaðsíða 44
Blaðsíða 45
Blaðsíða 46
Blaðsíða 47
Blaðsíða 48
Blaðsíða 49
Blaðsíða 50
Blaðsíða 51
Blaðsíða 52
Blaðsíða 53
Blaðsíða 54
Blaðsíða 55
Blaðsíða 56
Blaðsíða 57
Blaðsíða 58
Blaðsíða 59
Blaðsíða 60
Blaðsíða 61
Blaðsíða 62
Blaðsíða 63
Blaðsíða 64
Blaðsíða 65
Blaðsíða 66
Blaðsíða 67
Blaðsíða 68
Blaðsíða 69
Blaðsíða 70
Blaðsíða 71
Blaðsíða 72
Blaðsíða 73
Blaðsíða 74
Blaðsíða 75
Blaðsíða 76
Blaðsíða 77
Blaðsíða 78
Blaðsíða 79
Blaðsíða 80
Blaðsíða 81
Blaðsíða 82
Blaðsíða 83
Blaðsíða 84
Blaðsíða 85
Blaðsíða 86
Blaðsíða 87
Blaðsíða 88
Blaðsíða 89
Blaðsíða 90
Blaðsíða 91
Blaðsíða 92
Blaðsíða 93
Blaðsíða 94
Blaðsíða 95
Blaðsíða 96
Blaðsíða 97
Blaðsíða 98
Blaðsíða 99
Blaðsíða 100
Blaðsíða 101
Blaðsíða 102
Blaðsíða 103
Blaðsíða 104
Blaðsíða 105
Blaðsíða 106
Blaðsíða 107
Blaðsíða 108
Blaðsíða 109
Blaðsíða 110
Blaðsíða 111
Blaðsíða 112
Blaðsíða 113
Blaðsíða 114
Blaðsíða 115
Blaðsíða 116
Blaðsíða 117
Blaðsíða 118
Blaðsíða 119
Blaðsíða 120
Blaðsíða 121
Blaðsíða 122
Blaðsíða 123
Blaðsíða 124
Blaðsíða 125
Blaðsíða 126
Blaðsíða 127
Blaðsíða 128
Blaðsíða 129
Blaðsíða 130
Blaðsíða 131
Blaðsíða 132
Blaðsíða 133
Blaðsíða 134
Blaðsíða 135
Blaðsíða 136
Blaðsíða 137
Blaðsíða 138
Blaðsíða 139
Blaðsíða 140
Blaðsíða 141
Blaðsíða 142
Blaðsíða 143
Blaðsíða 144
Blaðsíða 145
Blaðsíða 146
Blaðsíða 147
Blaðsíða 148
Blaðsíða 149
Blaðsíða 150

x

Fróðskaparrit

Beinir tenglar

Ef þú vilt tengja á þennan titil, vinsamlegast notaðu þessa tengla:

Tengja á þennan titil: Fróðskaparrit
https://timarit.is/publication/15

Tengja á þetta tölublað:

Tengja á þessa síðu:

Tengja á þessa grein:

Vinsamlegast ekki tengja beint á myndir eða PDF skjöl á Tímarit.is þar sem slíkar slóðir geta breyst án fyrirvara. Notið slóðirnar hér fyrir ofan til að tengja á vefinn.