Bibliotheca Arnamagnæana - 01.06.1943, Blaðsíða 15

Bibliotheca Arnamagnæana - 01.06.1943, Blaðsíða 15
XIII pensius diligunt. Falcones candidos magna copia: sunt et corvi candidi, agnellis et porcellis infestissimi. Vrsi item et Lepores albi. Etiam, teste nostro sæpius dicto Islando, Aquilæ albicantibus caudis: quos Plinius (vt addit) pygargos appellavit. Præter Betulam et Iuniperum nullam hane insulam ferre arborem, Velleius testatur. Quare lignorum maxima per vniversam insulam inopia est, nisi forte (quod interdum accidit) ex Septemtrionali plaga arbores grandiores ventorum turbine, funditus ex- tirpatæ naufragij instar ad hæc littora deferantur: quibus incolæ ad vsum focorum, ædificiorum, naviumque vtuntur. 6. Subest Regno Norvegiæ ab anno nempe 1260, quo primum hos homagium huic præstitisse, tradit idem Ionas. Qua ratione Rex Daniæ qui et Norvegiæ eo quotannis præfeetum mittit, qui in arce Bestede sedem suam tenet, eique nunc obediunt vt quomdam suis Episcopis: a quibus ad Ghristianam fidem sub Adelberto conversi fuere. Tempore Haraldi Pulchricomis primi Norvegiæ Monarchæ, sunt qui putant habi- tari cæptam: eum hic nempe regulorum multitudinem expulisset ex Norvegia, qui novas quærentes sedes, hue eum familijs commigrarunt, atque patriæ desiderium exuentes, mansere. Circa annum Christi mil- lesimum hæc accidisse verisimile: circa annum 874 scribit nominatus Islandus Ionas, apud quem habes horum Episcoporum omnium seriem et nomina. Primum eorum Episcopum nominat Crantzius Islephum. Sub eorundem Norvegiorum imperio videtur fuisse, ante annos ducentos, ex excerptis Nicolai Zenij Eclogis, vbi legimus hane insulam a Zichmi Fris- landiæ Rege bello petitam, sed frustra, et a Regis Norvegiæ militibus præsidiarijs in hac insula positis repulsum. 7. Dividitur vero Insula vniversa in totidem partes, quot sunt mundi cardines. Orientalem vocant Austlendingafiordung, Occidentalem West- fiordung, Septemtrionalem Nortlendingafiordung, Meridionalem, Suyd- lendingafiordung. Vrbibus carent, montes pro vrbibus habentes. 8. Fons hic qui fumigantis aquæ vitio nativam rei cujuslibet origi- nem demolitur: et quicquid fumi hujus exhalatione respergitur, in lapideæ naturæ duritiem transmutatur, forma dumtaxat superstite. Est et fons pestilentis vndæ, quem qui gustaverit, perinde ac veneno pro- sternitur. Sunt latices cerealis poculi proprietatem imitantes. 9. Oceanus autem Septemtrionalis in quo hæc Insula sita est, tan- tam piscium copiam subministrat, tantamque Reipublicæ Islandicæ vtilitatem præstat, vt non multorum hominum, sed totius Insulæ sålus et fortunæ inde pendere videantur: inde enim omnes aut vivunt, aut
Blaðsíða 1
Blaðsíða 2
Blaðsíða 3
Blaðsíða 4
Blaðsíða 5
Blaðsíða 6
Blaðsíða 7
Blaðsíða 8
Blaðsíða 9
Blaðsíða 10
Blaðsíða 11
Blaðsíða 12
Blaðsíða 13
Blaðsíða 14
Blaðsíða 15
Blaðsíða 16
Blaðsíða 17
Blaðsíða 18
Blaðsíða 19
Blaðsíða 20
Blaðsíða 21
Blaðsíða 22
Blaðsíða 23
Blaðsíða 24
Blaðsíða 25
Blaðsíða 26
Blaðsíða 27
Blaðsíða 28
Blaðsíða 29
Blaðsíða 30
Blaðsíða 31
Blaðsíða 32
Blaðsíða 33
Blaðsíða 34
Blaðsíða 35
Blaðsíða 36
Blaðsíða 37
Blaðsíða 38
Blaðsíða 39
Blaðsíða 40
Blaðsíða 41
Blaðsíða 42
Blaðsíða 43
Blaðsíða 44
Blaðsíða 45
Blaðsíða 46
Blaðsíða 47
Blaðsíða 48
Blaðsíða 49
Blaðsíða 50
Blaðsíða 51
Blaðsíða 52
Blaðsíða 53
Blaðsíða 54
Blaðsíða 55
Blaðsíða 56
Blaðsíða 57
Blaðsíða 58
Blaðsíða 59
Blaðsíða 60
Blaðsíða 61
Blaðsíða 62
Blaðsíða 63
Blaðsíða 64
Blaðsíða 65
Blaðsíða 66
Blaðsíða 67
Blaðsíða 68
Blaðsíða 69
Blaðsíða 70
Blaðsíða 71
Blaðsíða 72
Blaðsíða 73
Blaðsíða 74
Blaðsíða 75
Blaðsíða 76
Blaðsíða 77
Blaðsíða 78
Blaðsíða 79
Blaðsíða 80
Blaðsíða 81
Blaðsíða 82
Blaðsíða 83
Blaðsíða 84
Blaðsíða 85
Blaðsíða 86
Blaðsíða 87
Blaðsíða 88
Blaðsíða 89
Blaðsíða 90
Blaðsíða 91
Blaðsíða 92
Blaðsíða 93
Blaðsíða 94
Blaðsíða 95
Blaðsíða 96

x

Bibliotheca Arnamagnæana

Beinir tenglar

Ef þú vilt tengja á þennan titil, vinsamlegast notaðu þessa tengla:

Tengja á þennan titil: Bibliotheca Arnamagnæana
https://timarit.is/publication/1655

Tengja á þetta tölublað:

Tengja á þessa síðu:

Tengja á þessa grein:

Vinsamlegast ekki tengja beint á myndir eða PDF skjöl á Tímarit.is þar sem slíkar slóðir geta breyst án fyrirvara. Notið slóðirnar hér fyrir ofan til að tengja á vefinn.