Íslenskt mál og almenn málfræði - 01.01.2022, Blaðsíða 174

Íslenskt mál og almenn málfræði - 01.01.2022, Blaðsíða 174
sjá almennings að sama marki og árin áður. Því samræmist þessi breyt ing á málsniði einnig kenningum Labovs (1972) sem gerir grein fyrir tengsl - um meðvitundar málhafans um málnotkun sína og vals á málsniði. Tíðni stílfærslu í máli Steingríms heldur áfram að lækka á þessum tíma og fer lægst niður í 33% árið 2016. Á árunum eftir þetta hækkar hlut- fallið aftur en það gerist samhliða því að ræðum Steingríms fækkar mikið og gögn af því tilbrigðasviði sem við vinnum með eru í raun það rýr að erfitt er að draga skýrar ályktanir af þeim. Við látum það bíða betri tíma en getum velt því almennt upp hvort Steingrímur hafi á þessum síðustu árum þingferilsins ekki stigið í ræðustól nema þegar honum þótti það einkar mikilvægt. Til að skoða það tímabil betur þyrfti helst að víkka út tilbrigðasviðið og freista þess að fá þannig fleiri máldæmi og e.t.v. mætti einnig greina nánar hvers eðlis ræðuhöld hans voru á þeim tíma. 6. Niðurlag Þegar tíðni stílfærslu í þingræðum Steingríms J. Sigfússonar á árunum 1983–2019 er borin saman við breytingar sem urðu á félagslegri stöðu Steingríms á tímabilinu lítur út fyrir að talsverð samsvörun sé þar á milli. Tíðni stílfærslu hækkar verulega á þeim árum sem Steingrímur gegnir ráðherraembætti og hún minnkar greinilega árið sem hann missir ráðherra - stöðu sína og hættir sem formaður Vinstri grænna. Einstaklingsbundin lífsleiðarbreyting, eins og sú sem greint var frá hér, virðist því stýrast að verulegu leyti af ýmsum viðburðum í lífi einstaklingsins og þess vegna eru lífsleiðarbreytingar sveiflukenndari í eðli sínu en almennar málbreyt- ingar milli kynslóða sem og aldursbundin málmynstur þar sem samfélagið í heild tekur þátt í þeirri þróun sem á sér stað. Niðurstöður þessarar rannsóknar eru því til marks um að há tímaupp- lausn sé mikilvæg í rannsóknum á einstaklingsbundnum lífsleiðarbreyt- ingum enda er ljóst að mikilvægar staðreyndir hefðu glatast hefði rann- sóknin verið byggð á t.d. samanburði tveggja tímapunkta í stað þess að unnið væri með gögn frá hverju ári á samfelldu tímabili. Enn fremur felst í þessum niðurstöðum áminning um að máli skiptir að nota bæði megind - legar og eigindlegar aðferðir eftir því sem við á. Eigindleg innsýn er stund- um nauðsynleg þegar megindlegar sveiflur eru túlkaðar vegna þess að eig- indleg gögn veita ákveðna dýpt sem megindleg gögn skortir. Þessi rannsókn er að sjálfsögðu ekki lokaorðið um félagsmálfræðilega eiginleika stílfærslu heldur skref í átt að frekari rannsóknum. Áhugavert væri að bera aðferðir af þessu tagi að fleiri eiginleikum stílfærslu, þar á Lilja Björk Stefánsdóttir og Anton Karl Ingason174
Blaðsíða 1
Blaðsíða 2
Blaðsíða 3
Blaðsíða 4
Blaðsíða 5
Blaðsíða 6
Blaðsíða 7
Blaðsíða 8
Blaðsíða 9
Blaðsíða 10
Blaðsíða 11
Blaðsíða 12
Blaðsíða 13
Blaðsíða 14
Blaðsíða 15
Blaðsíða 16
Blaðsíða 17
Blaðsíða 18
Blaðsíða 19
Blaðsíða 20
Blaðsíða 21
Blaðsíða 22
Blaðsíða 23
Blaðsíða 24
Blaðsíða 25
Blaðsíða 26
Blaðsíða 27
Blaðsíða 28
Blaðsíða 29
Blaðsíða 30
Blaðsíða 31
Blaðsíða 32
Blaðsíða 33
Blaðsíða 34
Blaðsíða 35
Blaðsíða 36
Blaðsíða 37
Blaðsíða 38
Blaðsíða 39
Blaðsíða 40
Blaðsíða 41
Blaðsíða 42
Blaðsíða 43
Blaðsíða 44
Blaðsíða 45
Blaðsíða 46
Blaðsíða 47
Blaðsíða 48
Blaðsíða 49
Blaðsíða 50
Blaðsíða 51
Blaðsíða 52
Blaðsíða 53
Blaðsíða 54
Blaðsíða 55
Blaðsíða 56
Blaðsíða 57
Blaðsíða 58
Blaðsíða 59
Blaðsíða 60
Blaðsíða 61
Blaðsíða 62
Blaðsíða 63
Blaðsíða 64
Blaðsíða 65
Blaðsíða 66
Blaðsíða 67
Blaðsíða 68
Blaðsíða 69
Blaðsíða 70
Blaðsíða 71
Blaðsíða 72
Blaðsíða 73
Blaðsíða 74
Blaðsíða 75
Blaðsíða 76
Blaðsíða 77
Blaðsíða 78
Blaðsíða 79
Blaðsíða 80
Blaðsíða 81
Blaðsíða 82
Blaðsíða 83
Blaðsíða 84
Blaðsíða 85
Blaðsíða 86
Blaðsíða 87
Blaðsíða 88
Blaðsíða 89
Blaðsíða 90
Blaðsíða 91
Blaðsíða 92
Blaðsíða 93
Blaðsíða 94
Blaðsíða 95
Blaðsíða 96
Blaðsíða 97
Blaðsíða 98
Blaðsíða 99
Blaðsíða 100
Blaðsíða 101
Blaðsíða 102
Blaðsíða 103
Blaðsíða 104
Blaðsíða 105
Blaðsíða 106
Blaðsíða 107
Blaðsíða 108
Blaðsíða 109
Blaðsíða 110
Blaðsíða 111
Blaðsíða 112
Blaðsíða 113
Blaðsíða 114
Blaðsíða 115
Blaðsíða 116
Blaðsíða 117
Blaðsíða 118
Blaðsíða 119
Blaðsíða 120
Blaðsíða 121
Blaðsíða 122
Blaðsíða 123
Blaðsíða 124
Blaðsíða 125
Blaðsíða 126
Blaðsíða 127
Blaðsíða 128
Blaðsíða 129
Blaðsíða 130
Blaðsíða 131
Blaðsíða 132
Blaðsíða 133
Blaðsíða 134
Blaðsíða 135
Blaðsíða 136
Blaðsíða 137
Blaðsíða 138
Blaðsíða 139
Blaðsíða 140
Blaðsíða 141
Blaðsíða 142
Blaðsíða 143
Blaðsíða 144
Blaðsíða 145
Blaðsíða 146
Blaðsíða 147
Blaðsíða 148
Blaðsíða 149
Blaðsíða 150
Blaðsíða 151
Blaðsíða 152
Blaðsíða 153
Blaðsíða 154
Blaðsíða 155
Blaðsíða 156
Blaðsíða 157
Blaðsíða 158
Blaðsíða 159
Blaðsíða 160
Blaðsíða 161
Blaðsíða 162
Blaðsíða 163
Blaðsíða 164
Blaðsíða 165
Blaðsíða 166
Blaðsíða 167
Blaðsíða 168
Blaðsíða 169
Blaðsíða 170
Blaðsíða 171
Blaðsíða 172
Blaðsíða 173
Blaðsíða 174
Blaðsíða 175
Blaðsíða 176
Blaðsíða 177
Blaðsíða 178
Blaðsíða 179
Blaðsíða 180
Blaðsíða 181
Blaðsíða 182
Blaðsíða 183
Blaðsíða 184
Blaðsíða 185
Blaðsíða 186
Blaðsíða 187
Blaðsíða 188
Blaðsíða 189
Blaðsíða 190
Blaðsíða 191
Blaðsíða 192
Blaðsíða 193
Blaðsíða 194
Blaðsíða 195
Blaðsíða 196
Blaðsíða 197
Blaðsíða 198
Blaðsíða 199
Blaðsíða 200
Blaðsíða 201
Blaðsíða 202
Blaðsíða 203
Blaðsíða 204
Blaðsíða 205
Blaðsíða 206
Blaðsíða 207
Blaðsíða 208
Blaðsíða 209
Blaðsíða 210
Blaðsíða 211
Blaðsíða 212
Blaðsíða 213
Blaðsíða 214
Blaðsíða 215
Blaðsíða 216
Blaðsíða 217
Blaðsíða 218
Blaðsíða 219
Blaðsíða 220
Blaðsíða 221
Blaðsíða 222
Blaðsíða 223
Blaðsíða 224
Blaðsíða 225
Blaðsíða 226
Blaðsíða 227
Blaðsíða 228
Blaðsíða 229
Blaðsíða 230
Blaðsíða 231
Blaðsíða 232
Blaðsíða 233
Blaðsíða 234
Blaðsíða 235
Blaðsíða 236
Blaðsíða 237
Blaðsíða 238
Blaðsíða 239

x

Íslenskt mál og almenn málfræði

Beinir tenglar

Ef þú vilt tengja á þennan titil, vinsamlegast notaðu þessa tengla:

Tengja á þennan titil: Íslenskt mál og almenn málfræði
https://timarit.is/publication/832

Tengja á þetta tölublað:

Tengja á þessa síðu:

Tengja á þessa grein:

Vinsamlegast ekki tengja beint á myndir eða PDF skjöl á Tímarit.is þar sem slíkar slóðir geta breyst án fyrirvara. Notið slóðirnar hér fyrir ofan til að tengja á vefinn.