Fróðskaparrit - 01.01.2009, Blaðsíða 130

Fróðskaparrit - 01.01.2009, Blaðsíða 130
Færøernes ældste kulturplanter Elstu røktarplantur í Føroyum Hans Guldager Christiansen1 ogAnna Maria Fosaa2 ^KalundborgGymnasiumJ. Hagemann-Petersens Allá 4, DK-4400 Kalundborg; E-mail: hclc@ka-net.dk 2Føroya Náttúrugripasavn, V. U. Hammershaimbsgøta 13, FO-IOO Tórshavn; E-mail: anmarfos@ngs.fo Abstract For ages people have brought plants with them, when they have settled in new areas. The characteristic flora around villages is a proof of this. Around monasteries, churches and in the oldest parts of settlements, old gardens with cultural plants that have been used as spices, medical herbs, to dye clothes with, and as ornamental plants, are found. Many of these plants were introduced to the Nordic countries in the Medie- val Age or before, and other indigenous plants have been collected and planted. In the Nordic countries, botanists have known about this characteristic flora in settlements from the Medieval Age, for more than 200 years. In the Faroe Islands, botanical studies have shown that these gardens are also found here. In summer 2008 we visited 35 villages originating from the Medieval Age or before. Beforehand, we selected 25 species of vascular plants that most likely were used in these times. The investigated areas were around the oldest part of the villages, around churches in church- yards, and in areas of excavation. These plants were put into two categories, those who are indigenous and those who are introduced. In this paper a presentation of these plants are given as well as their distribution in the 35 selected villages. Resume Mennesker har gennem alle tider bragt planter med sig, nár de bosatte sig i nye omrider. Den karak- teristiske flora omkring bebyggelser er bevis pá dette. Ved klostre, kirker, i gamle landsbyer osv. findes ofte gamle haver med kulturplanter, som tidligere har været brugt som krydderurter, lægeplanter, planter til at farve tøj med og prydplanter. Mange af arterne er indførte til Norden i middelalderen eller tidligere, og andre er hjemmehørende arter, som tidligere har været indsamlet og dyrket. I Norden har det i snart 200 ár været kendt blandt botanikere, at der findes en særlig flora ved middelalderlige bebyggelser. Botaniske undersøgelser viser, at sádanne haver ogsá findes pá Færøerne. I sommeren 2008 besøgte vi 35 bygder fra middelalderen eller tidligere. Vi havde pá forhánd udvalgt 25 plantearter som sandsynligvis blev udnyttet pá den tid. Vi undersøgte omrádet omkring den ældste bydel, rundt om kirkegárde, og ved udgravninger. Disse planter blev delt i to kategorier, dem som er hjemme- hørende og dem som var blevet indført. I denne artikel omtales disse planter samt deres udbredelse i de 35 udvalgte bygder. Úrtak Fólk hava frá fyrndini tikið plantur við sær, tá ið tey fluttu búgv. Tann sermerkti gróðurin uttan um búset- ingar bera prógv um tað. Við kleystur, kirkjur, gamlar búsetingar o.s.fr. eru ofta gamlir urtagarðar við røktar- plantum, sum áður hava verið nýttar sum kryddurtir, grøðiplantur, litingarplantur og prýðisplantur. Nógv av hesum plantusløgum eru komin til Norðurlond í mið- øld ella fyrr, og onnur eru upprunasløg, sum hava verið hentað og síðan velt. í Norðurlondum hava plantufrøð- ingar í sløk 200 ár havt kunnleika til, at ein serligur gróður er at finna við miðaldarbúsetingar. Plantufrøði- ligar kanningar vísa, at slíkir urtagarðar eisini eru í Før- oyum. Summarið 2008 vitjaðu vit í 35 bygdum, ið stava frá miðøld ella eru uppaftur eldri. Vit høvdu framm- anundan valt 25 plantusløg, sum helst eru vorðin Fróðskaparrit 57. bók 2009:128-148
Blaðsíða 1
Blaðsíða 2
Blaðsíða 3
Blaðsíða 4
Blaðsíða 5
Blaðsíða 6
Blaðsíða 7
Blaðsíða 8
Blaðsíða 9
Blaðsíða 10
Blaðsíða 11
Blaðsíða 12
Blaðsíða 13
Blaðsíða 14
Blaðsíða 15
Blaðsíða 16
Blaðsíða 17
Blaðsíða 18
Blaðsíða 19
Blaðsíða 20
Blaðsíða 21
Blaðsíða 22
Blaðsíða 23
Blaðsíða 24
Blaðsíða 25
Blaðsíða 26
Blaðsíða 27
Blaðsíða 28
Blaðsíða 29
Blaðsíða 30
Blaðsíða 31
Blaðsíða 32
Blaðsíða 33
Blaðsíða 34
Blaðsíða 35
Blaðsíða 36
Blaðsíða 37
Blaðsíða 38
Blaðsíða 39
Blaðsíða 40
Blaðsíða 41
Blaðsíða 42
Blaðsíða 43
Blaðsíða 44
Blaðsíða 45
Blaðsíða 46
Blaðsíða 47
Blaðsíða 48
Blaðsíða 49
Blaðsíða 50
Blaðsíða 51
Blaðsíða 52
Blaðsíða 53
Blaðsíða 54
Blaðsíða 55
Blaðsíða 56
Blaðsíða 57
Blaðsíða 58
Blaðsíða 59
Blaðsíða 60
Blaðsíða 61
Blaðsíða 62
Blaðsíða 63
Blaðsíða 64
Blaðsíða 65
Blaðsíða 66
Blaðsíða 67
Blaðsíða 68
Blaðsíða 69
Blaðsíða 70
Blaðsíða 71
Blaðsíða 72
Blaðsíða 73
Blaðsíða 74
Blaðsíða 75
Blaðsíða 76
Blaðsíða 77
Blaðsíða 78
Blaðsíða 79
Blaðsíða 80
Blaðsíða 81
Blaðsíða 82
Blaðsíða 83
Blaðsíða 84
Blaðsíða 85
Blaðsíða 86
Blaðsíða 87
Blaðsíða 88
Blaðsíða 89
Blaðsíða 90
Blaðsíða 91
Blaðsíða 92
Blaðsíða 93
Blaðsíða 94
Blaðsíða 95
Blaðsíða 96
Blaðsíða 97
Blaðsíða 98
Blaðsíða 99
Blaðsíða 100
Blaðsíða 101
Blaðsíða 102
Blaðsíða 103
Blaðsíða 104
Blaðsíða 105
Blaðsíða 106
Blaðsíða 107
Blaðsíða 108
Blaðsíða 109
Blaðsíða 110
Blaðsíða 111
Blaðsíða 112
Blaðsíða 113
Blaðsíða 114
Blaðsíða 115
Blaðsíða 116
Blaðsíða 117
Blaðsíða 118
Blaðsíða 119
Blaðsíða 120
Blaðsíða 121
Blaðsíða 122
Blaðsíða 123
Blaðsíða 124
Blaðsíða 125
Blaðsíða 126
Blaðsíða 127
Blaðsíða 128
Blaðsíða 129
Blaðsíða 130
Blaðsíða 131
Blaðsíða 132
Blaðsíða 133
Blaðsíða 134
Blaðsíða 135
Blaðsíða 136
Blaðsíða 137
Blaðsíða 138
Blaðsíða 139
Blaðsíða 140
Blaðsíða 141
Blaðsíða 142
Blaðsíða 143
Blaðsíða 144
Blaðsíða 145
Blaðsíða 146
Blaðsíða 147
Blaðsíða 148
Blaðsíða 149
Blaðsíða 150
Blaðsíða 151
Blaðsíða 152
Blaðsíða 153
Blaðsíða 154
Blaðsíða 155
Blaðsíða 156
Blaðsíða 157
Blaðsíða 158
Blaðsíða 159
Blaðsíða 160
Blaðsíða 161
Blaðsíða 162
Blaðsíða 163
Blaðsíða 164
Blaðsíða 165
Blaðsíða 166
Blaðsíða 167
Blaðsíða 168
Blaðsíða 169
Blaðsíða 170
Blaðsíða 171
Blaðsíða 172
Blaðsíða 173
Blaðsíða 174
Blaðsíða 175
Blaðsíða 176
Blaðsíða 177
Blaðsíða 178
Blaðsíða 179
Blaðsíða 180
Blaðsíða 181
Blaðsíða 182
Blaðsíða 183
Blaðsíða 184
Blaðsíða 185
Blaðsíða 186
Blaðsíða 187
Blaðsíða 188
Blaðsíða 189
Blaðsíða 190
Blaðsíða 191
Blaðsíða 192
Blaðsíða 193
Blaðsíða 194
Blaðsíða 195
Blaðsíða 196
Blaðsíða 197
Blaðsíða 198
Blaðsíða 199
Blaðsíða 200
Blaðsíða 201
Blaðsíða 202
Blaðsíða 203
Blaðsíða 204
Blaðsíða 205
Blaðsíða 206
Blaðsíða 207
Blaðsíða 208
Blaðsíða 209
Blaðsíða 210
Blaðsíða 211
Blaðsíða 212
Blaðsíða 213
Blaðsíða 214
Blaðsíða 215
Blaðsíða 216

x

Fróðskaparrit

Beinir tenglar

Ef þú vilt tengja á þennan titil, vinsamlegast notaðu þessa tengla:

Tengja á þennan titil: Fróðskaparrit
https://timarit.is/publication/15

Tengja á þetta tölublað:

Tengja á þessa síðu:

Tengja á þessa grein:

Vinsamlegast ekki tengja beint á myndir eða PDF skjöl á Tímarit.is þar sem slíkar slóðir geta breyst án fyrirvara. Notið slóðirnar hér fyrir ofan til að tengja á vefinn.