Aldamót - 01.01.1894, Blaðsíða 96
96
finnr hann til þess, að líf það, sera hann samkvæmt
lífsþörf sinni þyrstir eptir, er hið æðsta líf, og að
þrá hjarta hans, lífsþörf hans og lífsþrá, þarf um
fram allt að verða fullnægt.
Jeg hef kallað hina meðfæddu sannleiksþörf
mannsius Ufsþörf, þörfina d því að lifa sannarlegu
lífi. Það er ekki að eins nafn, heldr er hún það
fyrir þá sök, að í þessari þörf, sem oss er meðfædd,
kemr það í ljós, að oss mönnunum er þörf á lifanda
Guði, d samfjelagi við hann, á lifi í honum. Þetta
er ekki þörf, sem fram leidd er eða búin til af
kringumstæðunum, heldr er húu í eðli voru oss með-
fædd. Það verðr ekki hrakið, ef litið er á oss menn-
ina eins og vjer erum, gleraugnalaust. En ef þess-
ari þörf ekki er sinnt, hinni helgustu þörf vors
innsta eðlis, og vjer með því látum oss andlega
hungra og svo eðlilega deyja úr andlegu hungri, þá
getr það sízt leikið á tvímæli, að vjer lifum ekki
neinu sannarlegu lífi. Því hvernig á að vera unnt
að tala um sannarlegt líf hjá manni, sem ef til vill
er að deyða hina helgustu þörf hjarta síns!
Sannleikrinn, sem oss þá fyrst og fremst og um
fram allt er þörf á, sem vjer heitast þráum, og oss
þyrstir í og sem vér köllum eptir, svo framarlega
sem vjer ekki kæfum hina helgustu og dýpstu rödd
hið innra hjá oss, er lífs-sannleikr, sannleikr, sem
veitir líf, sannarlegt líf eða gerir oss í sannleika lif-
andi. Eða með öðrum orðum: oss er þörf á sann-
leik, sem kemr oss í lifandi samfjelag við Guð og
varðveitir oss i þvi samfjelagi.
Sannleikr sá fullnægir oss ekki, sem segir oss
að eins frá guði, eins og þegar sagt er frá einhverri
mikilli hetju sögunnar. Oss fullnægir ekki að vita