Réttur


Réttur - 01.01.1958, Blaðsíða 76

Réttur - 01.01.1958, Blaðsíða 76
76 RÉTTDR Það dugar ekki annað fyrir Island en horfa raunsætt á afstöðu sína í viðskiptamálum veraldarinnar. Að ætla í blindri trú á kosti stjómlausrar samkeppni að kasta þjóðarbúskap vorum út í hringiðu efnahagslífs auðvalds heimsins, er glapræði, er leiðir til glötunar. Það er aðeins um eitt að ræða fyrir svo lítið þjóðfélag sem vort íslenzka þjóðfélag nú á tímum, — á hnignunar- skeiði auðvaldsþjóðfélagsins, á tímum hinna risavöxnu einokunarhringa í hamslausri leit þeirra að auknum gróða á minnkandi heimsmarkaði auðvaldsins •— og það er: að njóta í eins ríkum mæli og pólitískar aðstæður leyfa oss: ANNARSVEGAR kosta sósíalismans sem STEFNTJ, með því að Iaga þjóðskipulag vort að kenningum sósíalism- ans á vissum sviðum, t. d. með heildarstjóm á f járfestingu og skipulagðri utanríltisverzlun, að svo miklu leyti sem slíkt er yfirleitt hugsanlegt með borgaralegt þjóðfélag, eins og vort, — og HINSVEGAR njóta kosta sósíalismans sem ÞJÓÐSKEPULAGS, m. ö. orðmn markaðsöryggis þess, sem hin kreppulausu þjóðfélög sósíalismans bjóða. Með því að sameina krafta vora fvona og skipuleggja þjóðfélag vort á þennan hátt, gerum við tvennt í senn: Við berjumst eins vel og hægt er fyrir tilveru vorri í hin- um kapítalistíska heimi, með því að vera eins sterkir og vel skipulagðir sem ein viðskiptaheild og oss er unnt, til þess að standast í því harða viðskiptastríði, sem þar er háð, þar sem aldrei er um miskunn spurt og hinir fátæku og smáu vægðarlaust troðnir undir, ef þeir eru of veikir. Og við njótum friðsamlegra, skipulagðra viðskipti við hinn sósíalistíska heim, á grundvelli öruggra viðskipta- samninga, oftast skipulögðum til margra ára samkvæmt fyrirfram gerðum áætlunum, eins og sósíalismanum er eiginlegt. En það er mikið í húfi að það takist nú að sameina þjóð- ina, en ekki sundra henni og tvístra. Það hefur áður orðið oss Islendingum dýrt að láta undan þrýstingi amerísks auðvalds í efnahagsmálum okkar. Það tafði raunverulega
Blaðsíða 1
Blaðsíða 2
Blaðsíða 3
Blaðsíða 4
Blaðsíða 5
Blaðsíða 6
Blaðsíða 7
Blaðsíða 8
Blaðsíða 9
Blaðsíða 10
Blaðsíða 11
Blaðsíða 12
Blaðsíða 13
Blaðsíða 14
Blaðsíða 15
Blaðsíða 16
Blaðsíða 17
Blaðsíða 18
Blaðsíða 19
Blaðsíða 20
Blaðsíða 21
Blaðsíða 22
Blaðsíða 23
Blaðsíða 24
Blaðsíða 25
Blaðsíða 26
Blaðsíða 27
Blaðsíða 28
Blaðsíða 29
Blaðsíða 30
Blaðsíða 31
Blaðsíða 32
Blaðsíða 33
Blaðsíða 34
Blaðsíða 35
Blaðsíða 36
Blaðsíða 37
Blaðsíða 38
Blaðsíða 39
Blaðsíða 40
Blaðsíða 41
Blaðsíða 42
Blaðsíða 43
Blaðsíða 44
Blaðsíða 45
Blaðsíða 46
Blaðsíða 47
Blaðsíða 48
Blaðsíða 49
Blaðsíða 50
Blaðsíða 51
Blaðsíða 52
Blaðsíða 53
Blaðsíða 54
Blaðsíða 55
Blaðsíða 56
Blaðsíða 57
Blaðsíða 58
Blaðsíða 59
Blaðsíða 60
Blaðsíða 61
Blaðsíða 62
Blaðsíða 63
Blaðsíða 64
Blaðsíða 65
Blaðsíða 66
Blaðsíða 67
Blaðsíða 68
Blaðsíða 69
Blaðsíða 70
Blaðsíða 71
Blaðsíða 72
Blaðsíða 73
Blaðsíða 74
Blaðsíða 75
Blaðsíða 76
Blaðsíða 77
Blaðsíða 78
Blaðsíða 79
Blaðsíða 80
Blaðsíða 81
Blaðsíða 82
Blaðsíða 83
Blaðsíða 84
Blaðsíða 85
Blaðsíða 86
Blaðsíða 87
Blaðsíða 88
Blaðsíða 89
Blaðsíða 90
Blaðsíða 91
Blaðsíða 92
Blaðsíða 93
Blaðsíða 94
Blaðsíða 95
Blaðsíða 96
Blaðsíða 97
Blaðsíða 98
Blaðsíða 99
Blaðsíða 100
Blaðsíða 101
Blaðsíða 102
Blaðsíða 103
Blaðsíða 104
Blaðsíða 105
Blaðsíða 106
Blaðsíða 107
Blaðsíða 108
Blaðsíða 109
Blaðsíða 110
Blaðsíða 111
Blaðsíða 112
Blaðsíða 113
Blaðsíða 114
Blaðsíða 115
Blaðsíða 116
Blaðsíða 117
Blaðsíða 118
Blaðsíða 119
Blaðsíða 120
Blaðsíða 121
Blaðsíða 122
Blaðsíða 123
Blaðsíða 124
Blaðsíða 125
Blaðsíða 126
Blaðsíða 127
Blaðsíða 128
Blaðsíða 129
Blaðsíða 130
Blaðsíða 131
Blaðsíða 132
Blaðsíða 133
Blaðsíða 134
Blaðsíða 135
Blaðsíða 136
Blaðsíða 137
Blaðsíða 138
Blaðsíða 139
Blaðsíða 140
Blaðsíða 141
Blaðsíða 142
Blaðsíða 143
Blaðsíða 144
Blaðsíða 145
Blaðsíða 146
Blaðsíða 147
Blaðsíða 148

x

Réttur

Beinir tenglar

Ef þú vilt tengja á þennan titil, vinsamlegast notaðu þessa tengla:

Tengja á þennan titil: Réttur
https://timarit.is/publication/319

Tengja á þetta tölublað:

Tengja á þessa síðu:

Tengja á þessa grein:

Vinsamlegast ekki tengja beint á myndir eða PDF skjöl á Tímarit.is þar sem slíkar slóðir geta breyst án fyrirvara. Notið slóðirnar hér fyrir ofan til að tengja á vefinn.